EL QUADERN D'ISIS

un altre 8 de març

2010-03-07T14:56:00.000-08:00

Un altre 8 de març i van uns quants: sóc feminista i moriré feminista..
i és que una dona sense un home és com un peix sense bicicleta.
( Gloria Steinem )

CONTRA LA MUTILACIÓ GENITAL FEMENINA

2010-02-05T12:35:00.000-08:00

Estic preparant-me el sopar, escoltant de fons les notícies a la tele, fa temps que he desistit de vore les imatges que passen, i és que no tenen pudor i en la meus opinió lleven dignitat al ser humà, però aquest és un altre tema...Pare atenció, demà és el dia internacional contra la mutilació femenina, 28 països la practiquen, 70 millions de dones mutilades? Ho he escoltat bé? Pense en elles, no tindran mai més plaer sexual, qué colló! algunes no sabran mai que és, a més tindran problemes al part, infeccions i altres complicacions si no la palmen ipso facto desagnades...Si fera cas del que pensen altres dones, "es que como yo nunca he sentido la discriminación", però no afortunadament a mi em dol que a Salimata que té 12 anys, demà li llevaran el clítoris probablement sa mare i altres dones de la família perquè puga casar-se amb Habib, perquè així ho van pactar les famílies sols náixer. I SOLIMATA estimades, és a Mali i no la conec de res...

Continue la meua creuada contra la prostitució...

2010-01-17T12:06:00.000-08:00

Jo també us recolce

2010-01-17T12:05:00.000-08:00

no a la regularització de la prostitució!

2009-12-28T07:09:00.000-08:00

Un tribunal islàmic condemna una dona a mort per adulteri a Tarragona.

2009-12-14T07:46:00.000-08:00

Un tribunal islàmic condemna una dona a mort per adulteri a Tarragona.Però no va succedir a Somàlia o Afganistàn , sinó a Tarragona.

Alguna cosa no funciona a aquest País després de tanta lluita feminista s'hauria d'intentar que el nousvinguts assoliren almenys qüestions bàsiques de drets humans.

Es comença permitint el mocador: "no passa res, és cultural", diuen els més optimistes i s'acava permitint que aquestes coses passen i el més trist es que no crec que siga un fet aïllat.

Solidaritat amb Aminetu Haidar‏

2009-11-29T12:12:00.000-08:00

Aminetu Haidar‏, activista prosarahuí i prodrets Humans

25 de novembre

2009-11-25T13:07:00.000-08:00

Altre 25 de novembre i 50 mortes més... concentracions, discursos, programacions i al mateix temps milers de dones continuen convivint amb por, aterrides per aquell que un dia els va jurar amor i respecte...fins que la mort us separe, o fins que un dia et mate ell...?

2009-09-12T05:22:00.000-07:00

Presidenta i fundadora de AFESIP, organizació sense ànim de lucre que existeix per combatre el tràfic de dones i xiquets amb fins d'esclavitut sexual.

" La compravenda d'èssers humans i la concepció de la dona com a objete de consum són contràries a la dignitat humana encara que medie consentiment".

Mam Somaly

" Sóc una linx"

2009-08-28T10:10:00.000-07:00

Si estàs a favor de la nova regulació de l'avortament i, a més, absolutament en contra de la injerència de l'església Catòlica en les lleis d'aquest país, de la seua presència al diàleg polític i de la manipulació social, suma't a la campanya de " Las Linces ".

Javier Marias, la lacra ets tu...

2009-08-26T12:22:00.000-07:00

Fullejant una revista dominical de El País vaig ensopegar-me amb notes d'agraïment que determinades lectores l'escrivien a Javier Marías arran d'haver publicat un article criticant la imatge que de les dones de determinada edat (la de les nostres mares, per a entendre'ns) donava la publicitat. Em va sorprendre positivament, per què no dir-ho. No obstant això, la dona deia "al seu discurs emocionat" que el tema no era qüestió ni de masclisme ni feminisme, equiparant els dos termes i produint-me un atac de mala llet abans de migdia, d'eixos que et pillen amb l'estòmac buit i fan més mal. En arribar a casa, vaig buscar l'article i el vaig llegir atentament (us recomane que ho feu). Aquest escriptor comença arremetent contra el món de la publicitat i la idiotesa dels anuncis, idea que compartisc. La cosa anava bé fins que de prompte la va cagar: "he llegado a la conclusión de que si yo fuera una mujer de mi edad, o aun diez o veinte años más joven, en suma, si fuera mujer–, estaría enormemente ofendida por algo de lo que jamás protestan ni las protofeministas, ni las feministas andaluzas hipersubvencionadas, ni el Instituto de la Mujer, ni la protoMinistra de Igualdad ni nadie, mientras que todas ellas ponen el grito en el cielo cada vez que se ve a una mujer provocativa tirada encima de un coche, o a una secretaria sexy, o a una enfermera un poco escotada (bueno, aquí el grito también es de las enfermeras), o a una congénere guisando o anudando los cordones de los zapatos de un varón o de un niño. No sólo consideran tales imágenes y mensajes machistas o sexistas, sino que además creen, con alarmante primitivismo, que la publicidad configura la realidad o, aún peor, que la publicidad equivale a la realidad". Primera pregunta que em faig: fa falta clavar-se amb les feministes, per a defensar a les dones? no, però "divide i vencerás". Segon: què li hauran fet a aquest home les feministes andaluses? Tercera: què li han fet les infermeres? Més preguntes: que el Feminisme no ha denunciat la tirania de la bellesa mai al seu discurs? Que què?: Que la publicitat no té impacte en la societat i que no és una forma de socialització a través dels mitjans de comunicació? L'article acaba amb el recordatori de que ell coneix a dones que no necessiten tots aquests productes i que es conserven molt bé per a l'edat que tenen. Fantàstic, vaig pensar jo!

El cas és que l'article de Javier Marías em servix com a excusa per traure un tema que des de fa temps volia tocar: l'odi a les feministes. Per què aquesta falta de reconeixement públic i social a dones que lluiten per millorar la qualitat de vida d'altres dones i a la fi de la societat? per què l'insult i la burla constant i el desprestigi? Sóc feminista, molts amics meus varons també ho són, i lluitem per que la meitat de la població visca millor i pensem que la lacra per al Feminisme, moviment que lluita per la igualtat entre gèneres, ets tu i molts com tu, Javier Marías.

EMMELINE PANKSHURST

2009-08-22T11:23:00.001-07:00

Emmeline Pankhurst

(Manchester, 14 de juliol de 1858 - Londres, 14 de juny de 192)

Feminista anglesa. El 1894 fundà la Women's Franchise League, amb la qual aconseguí que les dones casades poguessin votar a les eleccions locals, bé que no al parlament. Més tard, el 1903, fundà la Women's Social and Political Union (WSPU), i el 1905 abandonà el partit liberal. Empresonada tres vegades (1908-09) per la seva militància, durant la Primera Guerra Mundial difongué el sufragisme als EUA, Rússia, el Canadà i Austràlia. Elegida (1926) diputada conservadora a la Cambra dels Comuns, la seva salut li impedí de prendre possessió del càrrec. Poques setmanes després de la seva mort, fou establert el vot femení a la Gran Bretanya.

Sylvia, Adela i Christabel: les filles

La Costera no és una porquera!

2009-07-24T10:48:00.000-07:00

No al Macroabocadore de Llanera!

Pel futur de la Comarca,

pel futur dels nostres fills i nets,

Per un milió de raons de tot tipus...

No al Macroabocador de Llanera

Per a Olímpia

2009-06-28T07:55:00.000-07:00

Marie Gouze, més coneguda Olympe de Gouges.

Marie Gouze (Montauban, 7 de maig de 1748 - París, 3 de novembre de 1793), més coneguda com Olympe de Gouges, fou una escriptora francesa, autora, l'any 1791, de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.

Nascuda a Montauban, en una família humil. Es casà molt jove i quedà vídua en poc temps amb un fill al seu càrrec. El 1788 es traslladà a París on es canvià el nom i emprengué una carrera literària redactant obres de teatre, tot i l'escassa educació que havia rebut. Amb els diners que guanyava, gairebé no podia mantenir-se.

El 1789 s'abocà a la Revolució Francesa defensant una monarquia moderada. Va ser en aquest període quan escrigué un gran nombre d'articles, manifestos i discursos (uns trenta en total). El seu pensament propi de la Il·lustració ja s'havia plasmat abans en algunes de les seves obres de teatre com L'esclavitud dels negres on criticava amb duresa l'esclavitud.

Admirava a Mirabeau i a La Fayette. El 1791 escrigué la seva famosa Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d'inferioritat. La seva Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana començava amb les següents paraules:

"Home, ets capaç de ser just? Una dona et fa aquesta pregunta."

Seguint la línia de Montesquieu, defensà la separacióde poders sense contradir-se amb el fet que el 1793 iniciés la defensa de Lluís XVI i s'opongués a Robespierre i Marat.

Per les seves idees polítiques fou guillotinada el 3 de novembre de 1793 acusada de ser l'autora d'un cartell girondí.

Espere que aquest nom et done la força necessària per portar una vida plena i feliç...

Crystal Eastman

2009-06-19T12:23:00.000-07:00

Crystal Eastman(1881 - 1928)

Fiscala nordamericana. A 1919, organitzà el primer congrés feminista dels EEUU.

"N'hi ha moltaa tirania disfressada de protecció"

Digna de portada de premsa "rosa"

2009-05-03T03:05:00.000-07:00

No m'ha agradat la portada del País, un períodic que compre a sovint. " Una imatge amb glamour i erotisme", diu la defensora del lector al País. El problema es que la foto no apareixia a Hola sinó al País, un diari seriós , pensava jo.Per asi fora poc, apareixia a la portada, en primera plana i el que tractava era d'ilustrar un esdeveniment de la màxima relevància política per a l'Estat espanyol a les seues relacions internacinals i veinals.
I jo em pregunte: des de quan dos culs femenins resumeixen la visita d'estat de l'actual president francés?
Cutre, ofensiu, depriment i masclista...

HAS FET BÉ ROSA

2009-05-02T12:00:00.000-07:00

Has fet bé, molt bé...Qué ens espera a un partit sense futur! Un vaixell que s'afona...

Tal vegada per motius diferents però jo també he desertat, al cap i a la fi , és un partit centralista i si parlem del País Valencià, el Compromís només li ha servit al BLOC...

Has fet bé. Diuen que no hagueres guanyat les properes eleccions a l'alcaldia i que feia temps que no estaves còmoda al partit. que és mentida que t'oferiren càrrecs que tu rebutjaves.

Ara comences un nou camí, espere que el PSOE no et fagocite.

Molta sort companya!

El linx ibèric no ho era tant...

2009-04-23T06:19:00.000-07:00

La Conferència Episcopal Espanyola es va cobrir de glòria amb la seua campanya contra la reforma de l'avortament.

No sols van aprofitar per a qüestionar una tema sobre el que hi ha consens des que fa temps com és l'avorament, sinó que va posar un cartells al quals insinuava que ací es defensa mes al linx que al fetus.

El pitjot de tot és que algú va descobrir que eixa foto del linx que van posar no era exactament ibèric, menuda clavà de gamba...!

Gràcies a Déu...

2009-04-17T15:19:00.000-07:00

La número dos del PP, Dolores de Cospedal, va dir que les dones ja no depeníem del marit gràcies a Déu. Ella volia defensar a la Mato dels malbarataments del seu ex, però li va trair el subconscient. Gràcies a Déu no, en tot cas gràcies a deu o més feministes...

Mary Wollstonecraft

LAURA 2

2009-03-12T14:10:00.000-07:00

Hoy he oido la canción de Rage againts the machine, Killing in the Name, y me ha venido la imagen de las dos bailando moviendo la cabeza como posesas, con nuestras cervezas en una mano y el cigarro en la otra, tu Novel. Eras de costumbres fijas: bombon, Novel, etc...Yo en cambio siempre he funcionado según como tuviera el día, y si no, el más barato, por la puta pasta que yo nunca tenía y que tu siempre compartías conmigo.

Que serà de ti Laura? Donde estas? Allá donde estás, seguro que andas oyendo música y al día de todo, como a ti te gustaba. Como echaras de menos los conciertos! Aún recuerdo muchas veces aquel famoso Festimad...

Te veo Laura con tu pelo en la cara, con tus gafas, bailando y riendo... Sabes que canción está sonando? Mi primo el Suso dice que una de Sex Pixtols, yo creo me juego algo que és de Smashing...

8 de març i el significat

2009-03-08T10:57:00.000-07:00

Les historiadores Liliane Kandel i François Picq afirmen que el mite que situa la manifestació en el 1857, fou creat en 1955 per tal d'eliminar el caràcter comunista que més tard adquiriria el Día Internacional de la Dona.

Per a saber els vertaders orígens de la cel.lebració del 8 de març com "Día Internacional de la Dona" i no "Día Internacional de la Dona Traballadora" ens hem basat en la investigació realitzada per: ANA ISABEL ÁLVAREZ GONZÁLEZ (1999): Los orígenes y la celebración del Día Internacional de la Mujer, 1910-1945. KRK-Ediciones: Oviedo.

La commemoració del 8 de Març, Dia Internacional de la Dona, tenia el seu origen, es deia, en el fet que el 8 de març de 1908 havia tingut lloc un incendi en la fàbrica Cotton, de Nova York, en què havien mort cremades moltes dones, que estaven tancades a la fàbrica, en vaga; un incendi provocat pel mateix empresari com a represàlia.

Hi havia, però, una altra tradició: la celebració venia del fet que el 8 de març de 1857 (segons uns) o de 1908 (segons altres) hi havia hagut, també a Nova York, una manifestació de treballadores tèxtils.

Però hi ha coses que no són del tot certes.

L'incendi de Nova York sí que és veritat, i també que hi van morir uns 140 treballadores, la gran majoria immigrants. Però no va ser el 8 de març del 1908, sinó el 25 de març de 1911. No va ser a la Cotton, sinó a la Triangle Shirtwaist Company. Tampoc estaven en vaga ni l'incendi va ser provocat per l'empresari. Van morir perquè les portes eren tancades (per l'empresari) per evitar que les més joves fugiren a jugar al carrer en hores de feina. També és certa la manifestació de treballadores del tèxtil, però no va ser cap 8 de març, sinó el 27 de setembre de 1909, i va ser el començament d'una llarga vaga de 13 setmanes del ram tèxtil.

Però el 8 de Març no té l'origen en un sol fet, sinó en un «procés».

* El 1903, als EUA, dones de professions liberals i dones sindicalistes van començar una col·laboració de cara a lluitar pel dret al vot.

* El 1909 i el 1910 van començar a celebrar el Woman's Day, el darrer diumenge de febrer, amb grans manifestacions, orientades sobretot a obtenir el dret de votar, però també pels drets socials. El mateix 1910, aquesta festa va quedar establerta per un congrés del Partit Socialista Nord-americà i, després, per la Conferència Internacional de Dones Socialistes de Copenhaguen.

* Però l'esmentada Conferència li va canviar el nom, pel de Women's Day, en plural, i la data, pel 19 de març, al mateix temps que internacionalitzava la seva celebració, que va començar a fer-se en alguns països europeus, encara que no en tots el mateix dia.

* El 1913, les alemanyes el van celebrar el dia 2 de març (ja era la tercera data).

* A partir de l'any següent, 1914, el ja anomenat Dia Internacional de la Dona es va celebrar en diversos països el 8 de març (quarta data).

* Aquesta data va quedar definitivament establerta amb l'amotinament de les dones russes, per la falta d'aliments, el 23 de febrer (8 de març del calendari occidental) de 1917, un dels fets que van causar la Revolució russa de febrer.

Podem dir, que la festa sorgeix a partir de les lluites de les dones nord-americanes, i després europees, pel dret al vot, principalment, i la data actual esdevé fixada, sobretot, per una gran mobilització de les dones russes.

Es per això que alguns no els agrava el color rojenc que tenia i el van fer més light.

Enhorabona!

2009-02-28T11:30:00.000-08:00

No és que m'agrade el muntatge dels "oscars" precisament, però Kate Winslet em va agradar molt a la pel.lícula Sentit i sensibilitat, basada en un llibre de Jane Austen amb companyia de Emma Thompson, un altra actriu increïble. Però Emma, amb quaranta i pocs, ja és molt vella per a que li donen papers importants i la Kate, no ens enganyem, li queden dos telediaris amb 34. Es una vegada més, la tirania de la bellesa i el culte a la joventut, que s'acarnissa amb les dones a Holliwood i a tot arreu...

Kate Winslet

CLARA CAMPOAMOR

2009-02-21T03:13:00.001-08:00

"La definició de feminista amb la qual "el vulgo" pretén malèvolament indicar quelcom extravagant, indica la realizació plena de la dona en totes les seues posibilitats, per la qual cosa hauria de dir-se humanisme".

Clara Campoamor

La " ley de Plazos"

2009-02-13T05:24:00.000-08:00

Fa un any, aproximadament sobre el mes de març, em comptava Elena Esteve, feminista d'Alacant, que amb l'ocasió del 8 de març havien demanat de nou l'avortament lliure. La situació era cómica ja que la majoria de les dones que estaven concentrades eren ja menopàusiques, em deia rient-se.

No és tan còmic el fet de que fa 30 anys que les dones demanem açó...,em deia
ella.

El masclisme...

2009-02-07T02:11:00.000-08:00

"El masclisme mata, empobreix i atordeix, per aquest ordre..."

Amelia Valcárcer

Primera dona víctima de la violència masclista

2009-02-06T11:39:00.000-08:00

Era de Parla i equatoriana. No sé quina edat tenia, ni si tenia fills o filles. Tampoc sé el seu nom. A partir de hui té la mala sort de ser la número u del 2.009. L'ha assassinat el seu company...

Les calumnies del Bisbe Williamson

2009-01-28T12:51:00.000-08:00

Dones hongareses a Birkenau (Auschwitz)

Contra la negació, l'intent de minimalització d'un dels genodidis de l'humanitat: la paraula, la visibilització, la reivindicació i memòria contra la vergonya...

La vergonya de servir-se de la seua condició i negar allò que és innegable.

Jo vaig estar allí, jo ho he vist, a mi no m'enganyes...

25 de gener de 1882, naix Virgínia Woolf

2009-01-25T11:33:00.000-08:00

"No hi ha barrera, pany ni forrellat que pugues imposar a la llibertat de la meua ment"

Virgínia Woolf

LA FOTO DE LA SORAYA

2009-01-24T10:11:00.000-08:00

I és que n'hi ha polèmiques absurdes! Primer que si les fotos del Vogue de les Ministres, ara tant de criticar i la Soraya fa el mateix...A mi tot açò em sembla intranscendent...

Per a mi allò important és que la Cap de l'oposició és dona i jove (crec que té la meua edat) i que primera vegada, tenim un govern paritari. Tinc les meues preferències, com t@ts però intente practicar la " soritat", que segons Marcela Lagarde, és la solidaritat i el reconeixement entre dones, " implica un reconeixement mutu, plural i col.lectiu ". P erò que complicat ens resulta...

Ens han educat per a competir entre nosaltres, per vore a les altres dones com a rivals i a desconfiar...Per això, Marcela, ens parla del pacte intra gènere, el que no hem fet les dones i que en canvi han fet els varons... Fins que açò no arribe, continuaràn acarnissant-se amb les dones a la política i el pitjor entre elles mateixa.

Tot un repte, s'imagineu una votació al Congrés en la qual es votara una llei que millorara la concil.liació de la vida laboral i familiar i totes les dones, de tots el partits la recolçaren, inclús en contra de la disciplina de partit?

Això si que seria històric...

Inés Alberdi: l'Esglèsia no ix al carrer contra la violència de gènere

2009-01-22T00:31:00.000-08:00

Aquesta manifestació la vaig llegir el cap de setmana al diari el país i em va semblar perfecte que es denunciara la hipocresia d'aquesta gentola. Sembla que va tenir problemes amb la Iglesia a propòsit d' un text sobre la violència de gènere. En aquell text ella parlava sobre els orígens de la violència de génere.

"Mi idea es que su raíz profunda parte de la tradición histórica de la inferioridad de las mujeres". Qualsevol sap que les religions monoteístes: la musulmana, la cristiana i el judaísme tenen en el seus orígens ixa idea. "Eso ha cambiado y en el siglo XX se declaró que no hay democracia sin igualdad. Pero las religiones no han evolucionado lo suficiente, y a mí me importa la católica porque es la cultura en la que vive la mayoría de los españoles, siguen en la idea de que las mujeres son inferiores, y eso es una de las semillas de la violencia." Imagineu-se el pollastre que li van montar. Ella continuca:" "Pero yo pregunto a los responsables de la Iglesia qué declaraciones han hecho contra la violencia contra las mujeres o a favor de la igualdad. La jerarquía se escandaliza de que yo diga una cosa de cultura general, y, sin embargo, yo echo en falta que cuando habla de los problemas de la familia no denuncie ni salga a la calle en contra la violencia de género. No les veo especialmente preocupados por eso".

Ni tu ni ningú i com diriem ells tens més raó que una santa...

2009-01-17T03:39:00.001-08:00

"Los hombres miran a las mujeres. Las mujeres se contemplan a sí mismas mientras son miradas. Esto determina no sólo la mayoría de las relaciones entre hombres y mujeres sino también la relación de las mujeres consigo mismas. El supervisor que lleva a la mujer dentro de sí es masculino: la supervisada es femenina. De este modo se convierte a sí misma en un objeto, y particularmente en un objeto visual, en una visión. (...) En la forma-arte del desnudo europeo, los pintores y los espectadores-propietarios eran usualmente hombres, y las personas tratadas como objetos, usualmente mujeres. Esta relación desigual está tan profundamente arraigada en nuestra cultura que estructura todavía la conciencia de muchas mujeres. Hacen consigo mismas lo que los hombres hacen con ellas. Supervisan, como los hombres, su propia feminidad."

John Berger, Modos de ver

Dalmar mikolji, 2.000, Mujer

Concentració : no al genocidi del poble palestí

2009-01-13T08:02:00.000-08:00

El passat dia 10 de gener de 2.009 ens vam concentrar davant de l'Ajuntament de Xàtiva per denunciar la indiferència del món davant els assassinats d'innocents a Palestina per part del govern israelià. Acudirem concentrats per diverses associasions i entitats de la comarca. Està mal dir-ho, però sentia curiositat per vore si a l'esmentada concentració anirien dones. La sorpresa fou grata, no sols hi estaven sinó que van ser protagonistes de l'acte llegint una d'elles el manifest, en valencià, per cert.

No tinc cap problema en assistir i recolçar qualsevol causa que considere injusta per a les persones però de debó m'agradaria retrobar-me amb aquestes dones un altre dia, amb qualsevol excusa: la llengua, l'escola pública, la violència masclista...etc. Serà algun dia possible?

Coses que esperem que milloren al 2.009...

2009-01-04T10:37:00.000-08:00

Esperem que no tornen a matar 70 dones com al 2008...

Confiem que hi haurà més denuncies i més protecció per a les dones...

Ens agradaria que es controlara la publicitat sexista...

Volem menys tolerància contra el masclisme, sexisme i el feminicidi...

Necessitem que la mitat de les habitants d'aquest món puguen viure en

pau...

Demà...un altra aventura

2008-12-29T12:27:00.001-08:00

Demà tornem a la càrrega: Toni, Maite, Vicenta, Gemma, Edu, Cris,Lola, Rosa i jo, sota la batuta de la Gemma.

Em vaig embarcar en aquesta història com a qui no vol la cosa, per probar-me a mi mateixa un poc. Una noia tímida, que fins fa poc es posava roja de no res...

Hem fet poc, tal vegada, però ho hem passat bé, i ens divertim que és allò que importa.

Demà qui ho vulla vore, la cita és a les 19:00 a Sant Agustí.

I un altre cop...i ja van uns quans..

2008-12-19T08:53:00.000-08:00

Em la va donar la mare. Estava esperant-me a l'estació. Se li veia en la cara. Em va dir que no portava bones noves. Vaig preguntar-li sobre qui. Maite, va dir. Moment fatal. Un calfred em va recòrrer l'esquena. Preguntes absurdes sense resposta. T'havia de tocar a tu...la germana gran, la més forta, la que em semblava més invulnerable.

Després del colp per sorpresa ve la baixada al lloc més fons, milers d'idees et recorren la ment a mil per minut, fins que dius: ja està bé! i ve la pujada de nou a la realitat. Alçar el telèfon i parlar-te em semblava un món. A la fi , va arribar el moment ineludible. Esperaves la meua cridada, el meu alé i a mi no m'eixia la veu i les galtes se me plenaven de llàgrimes. Amb tota la meua força et vaig demanar que lluitares. Et vaig dir que no passaba res, que açò passaria. Un mal any em vas dir tu. He seguitn cada pas de la teua malaltia, agafant-me desesperadament a l'esperança. Ja ha arribat la calma.

Vull agrair-te la teua força, la teua integritat, l'elegància amb que ho has portat tot. Jo no sóc tan valenta con tu i estic orgullosa de que sigues la meua germana.

Un home maltractat

2008-12-16T03:45:00.000-08:00

Al programa d'Ana Rosa, un home maltractat. Diu que se sent discriminat.Presumpció d'innocència.

Trauen unes fotos de quatre arrapades que li ha fet la dona al coll. No sembla una agressió greu. L'home és fornit i granat. Diu que quan la seua dona li agredix es cobreix o se'n va corrent. Quan un home agredeix a una dona aquesta no es defensa perquè la por la deixa paralitzada, no perquè pense en les conseqüències si se'n torna. Tot sembla estrany.

Porta a la mà un telèfon mòvil que li han donat perquè hi ha una ordre d'allunyament i la ex l'ha quebrantada. Li pregunta la periodista que si té por a la seua dona i diu que té més por a la justícia. Surrealista. Cada vegada me'l crec menys. Gràcies a la denúncia d'agressió posada contra la dona ha obtés unes mesures rapídament. Se li escapa entre el discurs. Apel·la a l'article 14 de la CE. Pobre víctima. Crec que li diuen Ramón.

Ramón, Ramón, mira que eres.....bobo.

Resulta que hi ha dones que no han denunciat ni denunciarán. Ja estan mortes.
Són el noranta i pico per cent.
Per denunciar el teu cas no fa falta dir les xorrades que estàs dient. No cal desacreditar una llei que salva vides de dones. O és que a tu la llei discriminatòria no t'ha protegit? Aleshores que és el que vols? poder tornar-te a la teua dona quan t'agredisca. Lamentable, però real.

Continua el debat al plató. S'incorporen periodistes entre ells una tal Cristina López de la Cope. M'esborrona escoltar-la, d'on ha eixit aquesta energúmena? Diu que la llei contra la violència és una aberració i resulta que l'aberració humana és ella. Diu que la llei és un " arma contra los maridos". La pobre Ana Rosa s'esglaia i li para els peus. Es increïble, ha fet votar els homes que estan allí presents. No té desperdici. No vaig a fer una broma fàcil i clavar-me amb els seu físic o volum.

Aquesta tia el que necessita és una lobotomia.

2008-12-15T06:33:00.000-08:00

2008-12-15T05:42:00.000-08:00

la faldilla de les infemeres

2008-12-12T04:31:00.000-08:00

Ahir vaig escoltar una notícia al noticiari: el TSJ d'Andalusia ha dit que que una clínica de no sé a on obligue a les infermeres a portar faldilla no és sexista. Jo pense, no que va, és més que sexista! és supersexista! A més, si la porten un poquet curteta, millor, així formarà part del tractament dels malalts. Vamos, que així de pas que s'animen un poc. Jo dic: i els homes infermers també? Nooo, els homes no.

Evidentment, portar faldilla no és sexisme, sí que ho és obligar a les dones a portar-la.

Aniversari de la Constitució

2008-12-07T10:41:00.000-08:00

Estic un poc farta del tal aniversari, 30 anys soportant el sexisme més vergonyós a les pàgines de la gran norma de la nació. Que si canvien la Corona, que si no cal, que què passarà si obrim el meló, que si no l'obrim...Damunt hem de soportar a gent congratulant-se de la CE que no va menejar ni un dit per la democràcia en aquest país...per a tirar a còrrer...

Dia 1 de desembre Dia del Sufragi Universal

2008-12-02T00:47:00.000-08:00

Mentre unes valentes es deixaven la pell perquè les dones poguerem exercir el dret a vot, altres es maten per operar-se tot, el pit, el cul, etc... La vertadera llibertat la fa estimar-se i adaptar-se com a dona, en lloc de maltractar-se el cos. I si aquestes xiques utilitzaren el cap...?

Ex dona maltractada

2008-11-27T03:20:00.001-08:00

Si tornes a pegar-me et convertiràs en estàtua de sal,

si em tornes a insultar la llengua se te caurà a trossos...

Au, a vore si t'atrevixes!

Una dona cansada de que la maltracten

25 de novembre de 2.008

2008-11-25T02:52:00.000-08:00

Cada volta que un home colpeja una dona, és menys persona i més animal...

Si utilitza la força, sembla un os.

Si ho fa amb paraules atacant l'autoestima, una alimanya.

Si fa burla, em recorda a un mico i

si li talla les ales, un animal depredador.

Si la mata, és l'escorpí...

Cada vegada que un home maltracta una dona, és menys persona , més animal...

25-XI -2.008

LA TIERRA DE OZ

2008-11-21T02:30:00.001-08:00

Com no dedicar unes paraules a Austràlia si tinc allí la meïtat de la meua família i als meus nebots que són els més bonicos del món.

Austràlia és un continent en el sentit estricte de la paraula, és un altre món. Cal anar , cal vore com és viu allí, com son els australians i sobretot, cal vore els seus paisatges naturals. ..

19 de novembre de 1933

2008-11-20T01:15:00.000-08:00

Si estem de enhorabona, fa 75 anys que les dones votem. Va ser eixa data.

En venen al cap idees contradictòries...

L'anunci d'una discoteca que anuncia el sorteig d'una operació de pit entre els assistents em desbarata. Es possible? Sembla que des dels organismes oficials volen evitar-ho. A la gent, però sobretot a algunes dones, els sembla bé.

M'enrecorde d'aquelles heroines del segle XIX: les sufragistes.

Mare meua si alçaren el cap!

I van 37...

2008-11-19T03:38:00.000-08:00

I van 37...

La maleteta plena de projectes per fer...
La bona compayia i les bones amistats...
La salut que no acompanya, alguna que altra preocupació...
La mare a l'altra punta del món...
Aguantant el tiró ...però un any més al planeta terra.

Un any sense Laura

2008-11-17T03:52:00.000-08:00

LAURA

Laberint, lacónica, laica, latent, lava, lavanda, legal, liana, libadora, lila, literal, locomotora, locuaz, lôgica, lúcida, lúdica, lunar...

gener 2008

L'oncle Ignaci

2008-11-13T04:20:00.000-08:00

L'oncle Ignasi va nàixer a Villena. Cap al 1912 creguem, no estem segur, l'àvia no recorda o no vol recordar.

Ignasi era llaure, no va tenir temps de tenir ni dona ni fills. Apenes si va aprendre a escriure, vivia al camp. A l'edat que li tocava, va anar a servir, com deien abans.

Mala sort, esclatà la Guerra, Civil diuen, i el van movilitzar. L'avia no sap no se'n recorda, no vol recordar, massa patiment. Primer el seu promés, després el seu germà, ja no van tornar.

Diuen que va morir a l' Ebre com tants altres, com un més...Eixos que no son ni números, aquells que no s'han molestat en contar.

L'àvia no es que se li òbriga la ferida, és que no l'ha pogut tancar. I es morirà als 94 anys, sense respostes, sense haver-lo pogut vetlar...

Jo et recorde oncle, i lluite pel record del teu nom, no oblide la teua vida sesgada, per tantes coses que t'han negat...

A la memòria de Ignacio Hernàndez Amoròs, de malnom "el ruso".

Isis, la vida i la mort.

2008-11-12T10:39:00.000-08:00

Isis (en grec, en egipci Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a Egipte Antic. És una divinitat de la vida, mort i renaixement, així com una de l'Ennèada. Més tard, adquiria la deessa Sopdet.

Originalment, era una deessa de la reialesa (el seu jeroglífic inclou la paraula per a "tron"). Posterior encara (durant el període de dominació grega), era la deessa patrona dels mariners.
Era una companya propera d' Arensnuphis.

Isis era filla de Nut, deessa del cel, i Seb, déu de terra. Es va casar amb Osiris, el seu germà i pare del seu fill Horus. Osiris fou assassinat per Seth però va reconstruir el seu cos (sent associada amb l'inframon i el culte funerari) i s'impregnà amb el seu cos i donà naixement a Horus a Khemnis, un aiguamoll. A més a més d'Horus, Isis era la mare de Min (en altres versions, eren amants). Juntament amb la seva germana Nephthys es poden veure en els costats dels taüts en forma humana, protegint els morts. Les germanes també tenien poders màgics.

Isis ajudà al seu marit, assassinat per Seth, a tornar a la vida i fer-se càrrec del domini de la terra dels morts.

Isis és simbolitzada sovint per una vaca, o també pel cap d'una vaca o amb cap humà i banyes (il·lustrant una connexió amb Hathor. En l'art, se la representava amb el seu fill, Horus, una corona i un voltor, i a vegades amb a vol d'estels damunt el cos d'Osiris. A vegades Isis s'identificava com la deessa d'escorpins Serq o Selk.
El culte d'Isis aconseguí gran prominència al món hel·lenistic durant els últims segles fins que fou prohibit finalment pels cristians al segle sisè. Malgrat la popularitat de creixement del culte del misteri Isis, es creu que els misteris d'Isis eren no del tot benvinguts per les classes dirigents a Roma. El princeps Augustus consideraven aquests ritus de natura "pornogràfica" i capaços de destruir la fibra moral romana. Per això, no es sorprenent que part del programa de reconstrucció d'Augustus després de la caiguda de la República Romana fos un intent d'infondre vida nova als déus vells de Roma. Tàcit escriu que després de l'assassinat del Cèsar per part de Julius, s'havia decretat un temple en honor a Isis en un moment de debilitat; Augustus el suspengué, i intentà fer tornar els romans als déus romans que s'associaven amb l'estat. Finalment, l'emperador Romà Gaius abandonà les reticencies cap a cultes orientals, i va ser en el seu regnat que el festival Isiac s'establí a Roma. Segons Josephus, el mateix Gaius portava vestimenta femenina i participava en els misteris i Isis adquiria en l'edat hel·lenística un "nou rang com a deessa principal del mediterrani."

Les perspectives romanes sobre el culte eren sincrètiques, car en les noves deïtats solien veure-hi simplement aspectes d'altres deïtat familiar. Per a diversos romans Isis només era un aspecte de la romana Cibeles, els rituals orgiàstics del qual feia temps que s'havien establert a Roma.

Un espai propi

2008-11-12T10:27:00.001-08:00

Bé fa temps que tinc un espai propi , però no el tenia VIRTUALMENT parlant. Hui l'inaugure, 12 de novembre de 2.008 i promet escriure allò bo i el que no ho és tant. Isis m'acompanyarà, fa temps que siguem companyes de viatge, la vaig conéixer i fins ara...La necessite més que mai.

Bé , benvinguts al Quadern d'Isis. Preparats, ja!