Ex dona maltractada

Si tornes a pegar-me et convertiràs en estàtua de sal,

si em tornes a insultar la llengua se te caurà a trossos...

Au, a vore si t'atrevixes!



Una dona cansada de que la maltracten

25 de novembre de 2.008

Cada volta que un home colpeja una dona, és menys persona i més animal...

Si utilitza la força, sembla un os.

Si ho fa amb paraules atacant l'autoestima, una alimanya.

Si fa burla, em recorda a un mico i

si li talla les ales, un animal depredador.

Si la mata, és l'escorpí...

Cada vegada que un home maltracta una dona, és menys persona , més animal...

25-XI -2.008

LA TIERRA DE OZ

Com no dedicar unes paraules a Austràlia si tinc allí la meïtat de la meua família i als meus nebots que són els més bonicos del món.

Austràlia és un continent en el sentit estricte de la paraula, és un altre món. Cal anar , cal vore com és viu allí, com son els australians i sobretot, cal vore els seus paisatges naturals. ..

19 de novembre de 1933

Si estem de enhorabona, fa 75 anys que les dones votem. Va ser eixa data.

En venen al cap idees contradictòries...

L'anunci d'una discoteca que anuncia el sorteig d'una operació de pit entre els assistents em desbarata. Es possible? Sembla que des dels organismes oficials volen evitar-ho. A la gent, però sobretot a algunes dones, els sembla bé.

M'enrecorde d'aquelles heroines del segle XIX: les sufragistes.

Mare meua si alçaren el cap!

I van 37...

I van 37...

La maleteta plena de projectes per fer...
La bona compayia i les bones amistats...
La salut que no acompanya, alguna que altra preocupació...
La mare a l'altra punta del món...
Aguantant el tiró ...però un any més al planeta terra.

Un any sense Laura

LAURA

Laberint, lacónica, laica, latent, lava, lavanda, legal, liana, libadora, lila, literal, locomotora, locuaz, lôgica, lúcida, lúdica, lunar...

gener 2008

L'oncle Ignaci

L'oncle Ignasi va nàixer a Villena. Cap al 1912 creguem, no estem segur, l'àvia no recorda o no vol recordar.

Ignasi era llaure, no va tenir temps de tenir ni dona ni fills. Apenes si va aprendre a escriure, vivia al camp. A l'edat que li tocava, va anar a servir, com deien abans.

Mala sort, esclatà la Guerra, Civil diuen, i el van movilitzar. L'avia no sap no se'n recorda, no vol recordar, massa patiment. Primer el seu promés, després el seu germà, ja no van tornar.

Diuen que va morir a l' Ebre com tants altres, com un més...Eixos que no son ni números, aquells que no s'han molestat en contar.

L'àvia no es que se li òbriga la ferida, és que no l'ha pogut tancar. I es morirà als 94 anys, sense respostes, sense haver-lo pogut vetlar...

Jo et recorde oncle, i lluite pel record del teu nom, no oblide la teua vida sesgada, per tantes coses que t'han negat...

A la memòria de Ignacio Hernàndez Amoròs, de malnom "el ruso".

Isis, la vida i la mort.

Isis (en grec, en egipci Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a Egipte Antic. És una divinitat de la vida, mort i renaixement, així com una de l'Ennèada. Més tard, adquiria la deessa Sopdet.

Originalment, era una deessa de la reialesa (el seu jeroglífic inclou la paraula per a "tron"). Posterior encara (durant el període de dominació grega), era la deessa patrona dels mariners.
Era una companya propera d' Arensnuphis.

Isis era filla de Nut, deessa del cel, i Seb, déu de terra. Es va casar amb Osiris, el seu germà i pare del seu fill Horus. Osiris fou assassinat per Seth però va reconstruir el seu cos (sent associada amb l'inframon i el culte funerari) i s'impregnà amb el seu cos i donà naixement a Horus a Khemnis, un aiguamoll. A més a més d'Horus, Isis era la mare de Min (en altres versions, eren amants). Juntament amb la seva germana Nephthys es poden veure en els costats dels taüts en forma humana, protegint els morts. Les germanes també tenien poders màgics.

Isis ajudà al seu marit, assassinat per Seth, a tornar a la vida i fer-se càrrec del domini de la terra dels morts.

Isis és simbolitzada sovint per una vaca, o també pel cap d'una vaca o amb cap humà i banyes (il·lustrant una connexió amb Hathor. En l'art, se la representava amb el seu fill, Horus, una corona i un voltor, i a vegades amb a vol d'estels damunt el cos d'Osiris. A vegades Isis s'identificava com la deessa d'escorpins Serq o Selk.
El culte d'Isis aconseguí gran prominència al món hel·lenistic durant els últims segles fins que fou prohibit finalment pels cristians al segle sisè. Malgrat la popularitat de creixement del culte del misteri Isis, es creu que els misteris d'Isis eren no del tot benvinguts per les classes dirigents a Roma. El princeps Augustus consideraven aquests ritus de natura "pornogràfica" i capaços de destruir la fibra moral romana. Per això, no es sorprenent que part del programa de reconstrucció d'Augustus després de la caiguda de la República Romana fos un intent d'infondre vida nova als déus vells de Roma. Tàcit escriu que després de l'assassinat del Cèsar per part de Julius, s'havia decretat un temple en honor a Isis en un moment de debilitat; Augustus el suspengué, i intentà fer tornar els romans als déus romans que s'associaven amb l'estat. Finalment, l'emperador Romà Gaius abandonà les reticencies cap a cultes orientals, i va ser en el seu regnat que el festival Isiac s'establí a Roma. Segons Josephus, el mateix Gaius portava vestimenta femenina i participava en els misteris i Isis adquiria en l'edat hel·lenística un "nou rang com a deessa principal del mediterrani."

Les perspectives romanes sobre el culte eren sincrètiques, car en les noves deïtats solien veure-hi simplement aspectes d'altres deïtat familiar. Per a diversos romans Isis només era un aspecte de la romana Cibeles, els rituals orgiàstics del qual feia temps que s'havien establert a Roma.

Un espai propi

Bé fa temps que tinc un espai propi , però no el tenia VIRTUALMENT parlant. Hui l'inaugure, 12 de novembre de 2.008 i promet escriure allò bo i el que no ho és tant. Isis m'acompanyarà, fa temps que siguem companyes de viatge, la vaig conéixer i fins ara...La necessite més que mai.

Bé , benvinguts al Quadern d'Isis. Preparats, ja!