Demà...un altra aventura

Demà tornem a la càrrega: Toni, Maite, Vicenta, Gemma, Edu, Cris,Lola, Rosa i jo, sota la batuta de la Gemma.

Em vaig embarcar en aquesta història com a qui no vol la cosa, per probar-me a mi mateixa un poc. Una noia tímida, que fins fa poc es posava roja de no res...

Hem fet poc, tal vegada, però ho hem passat bé, i ens divertim que és allò que importa.


Demà qui ho vulla vore, la cita és a les 19:00 a Sant Agustí.

I un altre cop...i ja van uns quans..

Em la va donar la mare. Estava esperant-me a l'estació. Se li veia en la cara. Em va dir que no portava bones noves. Vaig preguntar-li sobre qui. Maite, va dir. Moment fatal. Un calfred em va recòrrer l'esquena. Preguntes absurdes sense resposta. T'havia de tocar a tu...la germana gran, la més forta, la que em semblava més invulnerable.

Després del colp per sorpresa ve la baixada al lloc més fons, milers d'idees et recorren la ment a mil per minut, fins que dius: ja està bé! i ve la pujada de nou a la realitat. Alçar el telèfon i parlar-te em semblava un món. A la fi , va arribar el moment ineludible. Esperaves la meua cridada, el meu alé i a mi no m'eixia la veu i les galtes se me plenaven de llàgrimes. Amb tota la meua força et vaig demanar que lluitares. Et vaig dir que no passaba res, que açò passaria. Un mal any em vas dir tu. He seguitn cada pas de la teua malaltia, agafant-me desesperadament a l'esperança. Ja ha arribat la calma.

Vull agrair-te la teua força, la teua integritat, l'elegància amb que ho has portat tot. Jo no sóc tan valenta con tu i estic orgullosa de que sigues la meua germana.

Un home maltractat

Al programa d'Ana Rosa, un home maltractat. Diu que se sent discriminat.Presumpció d'innocència.

Trauen unes fotos de quatre arrapades que li ha fet la dona al coll. No sembla una agressió greu. L'home és fornit i granat. Diu que quan la seua dona li agredix es cobreix o se'n va corrent. Quan un home agredeix a una dona aquesta no es defensa perquè la por la deixa paralitzada, no perquè pense en les conseqüències si se'n torna. Tot sembla estrany.

Porta a la mà un telèfon mòvil que li han donat perquè hi ha una ordre d'allunyament i la ex l'ha quebrantada. Li pregunta la periodista que si té por a la seua dona i diu que té més por a la justícia. Surrealista. Cada vegada me'l crec menys. Gràcies a la denúncia d'agressió posada contra la dona ha obtés unes mesures rapídament. Se li escapa entre el discurs. Apel·la a l'article 14 de la CE. Pobre víctima. Crec que li diuen Ramón.

Ramón, Ramón, mira que eres.....bobo.

Resulta que hi ha dones que no han denunciat ni denunciarán. Ja estan mortes.
Són el noranta i pico per cent.
Per denunciar el teu cas no fa falta dir les xorrades que estàs dient. No cal desacreditar una llei que salva vides de dones. O és que a tu la llei discriminatòria no t'ha protegit? Aleshores que és el que vols? poder tornar-te a la teua dona quan t'agredisca. Lamentable, però real.

Continua el debat al plató. S'incorporen periodistes entre ells una tal Cristina López de la Cope. M'esborrona escoltar-la, d'on ha eixit aquesta energúmena? Diu que la llei contra la violència és una aberració i resulta que l'aberració humana és ella. Diu que la llei és un " arma contra los maridos". La pobre Ana Rosa s'esglaia i li para els peus. Es increïble, ha fet votar els homes que estan allí presents. No té desperdici. No vaig a fer una broma fàcil i clavar-me amb els seu físic o volum.

Aquesta tia el que necessita és una lobotomia.

la faldilla de les infemeres

Ahir vaig escoltar una notícia al noticiari: el TSJ d'Andalusia ha dit que que una clínica de no sé a on obligue a les infermeres a portar faldilla no és sexista. Jo pense, no que va, és més que sexista! és supersexista! A més, si la porten un poquet curteta, millor, així formarà part del tractament dels malalts. Vamos, que així de pas que s'animen un poc. Jo dic: i els homes infermers també? Nooo, els homes no.

Evidentment, portar faldilla no és sexisme, sí que ho és obligar a les dones a portar-la.

Aniversari de la Constitució

Estic un poc farta del tal aniversari, 30 anys soportant el sexisme més vergonyós a les pàgines de la gran norma de la nació. Que si canvien la Corona, que si no cal, que què passarà si obrim el meló, que si no l'obrim...Damunt hem de soportar a gent congratulant-se de la CE que no va menejar ni un dit per la democràcia en aquest país...per a tirar a còrrer...

Dia 1 de desembre Dia del Sufragi Universal

Mentre unes valentes es deixaven la pell perquè les dones poguerem exercir el dret a vot, altres es maten per operar-se tot, el pit, el cul, etc... La vertadera llibertat la fa estimar-se i adaptar-se com a dona, en lloc de maltractar-se el cos. I si aquestes xiques utilitzaren el cap...?