Demà...un altra aventura

Demà tornem a la càrrega: Toni, Maite, Vicenta, Gemma, Edu, Cris,Lola, Rosa i jo, sota la batuta de la Gemma.

Em vaig embarcar en aquesta història com a qui no vol la cosa, per probar-me a mi mateixa un poc. Una noia tímida, que fins fa poc es posava roja de no res...

Hem fet poc, tal vegada, però ho hem passat bé, i ens divertim que és allò que importa.


Demà qui ho vulla vore, la cita és a les 19:00 a Sant Agustí.

I un altre cop...i ja van uns quans..

Em la va donar la mare. Estava esperant-me a l'estació. Se li veia en la cara. Em va dir que no portava bones noves. Vaig preguntar-li sobre qui. Maite, va dir. Moment fatal. Un calfred em va recòrrer l'esquena. Preguntes absurdes sense resposta. T'havia de tocar a tu...la germana gran, la més forta, la que em semblava més invulnerable.

Després del colp per sorpresa ve la baixada al lloc més fons, milers d'idees et recorren la ment a mil per minut, fins que dius: ja està bé! i ve la pujada de nou a la realitat. Alçar el telèfon i parlar-te em semblava un món. A la fi , va arribar el moment ineludible. Esperaves la meua cridada, el meu alé i a mi no m'eixia la veu i les galtes se me plenaven de llàgrimes. Amb tota la meua força et vaig demanar que lluitares. Et vaig dir que no passaba res, que açò passaria. Un mal any em vas dir tu. He seguitn cada pas de la teua malaltia, agafant-me desesperadament a l'esperança. Ja ha arribat la calma.

Vull agrair-te la teua força, la teua integritat, l'elegància amb que ho has portat tot. Jo no sóc tan valenta con tu i estic orgullosa de que sigues la meua germana.

Un home maltractat

Al programa d'Ana Rosa, un home maltractat. Diu que se sent discriminat.Presumpció d'innocència.

Trauen unes fotos de quatre arrapades que li ha fet la dona al coll. No sembla una agressió greu. L'home és fornit i granat. Diu que quan la seua dona li agredix es cobreix o se'n va corrent. Quan un home agredeix a una dona aquesta no es defensa perquè la por la deixa paralitzada, no perquè pense en les conseqüències si se'n torna. Tot sembla estrany.

Porta a la mà un telèfon mòvil que li han donat perquè hi ha una ordre d'allunyament i la ex l'ha quebrantada. Li pregunta la periodista que si té por a la seua dona i diu que té més por a la justícia. Surrealista. Cada vegada me'l crec menys. Gràcies a la denúncia d'agressió posada contra la dona ha obtés unes mesures rapídament. Se li escapa entre el discurs. Apel·la a l'article 14 de la CE. Pobre víctima. Crec que li diuen Ramón.

Ramón, Ramón, mira que eres.....bobo.

Resulta que hi ha dones que no han denunciat ni denunciarán. Ja estan mortes.
Són el noranta i pico per cent.
Per denunciar el teu cas no fa falta dir les xorrades que estàs dient. No cal desacreditar una llei que salva vides de dones. O és que a tu la llei discriminatòria no t'ha protegit? Aleshores que és el que vols? poder tornar-te a la teua dona quan t'agredisca. Lamentable, però real.

Continua el debat al plató. S'incorporen periodistes entre ells una tal Cristina López de la Cope. M'esborrona escoltar-la, d'on ha eixit aquesta energúmena? Diu que la llei contra la violència és una aberració i resulta que l'aberració humana és ella. Diu que la llei és un " arma contra los maridos". La pobre Ana Rosa s'esglaia i li para els peus. Es increïble, ha fet votar els homes que estan allí presents. No té desperdici. No vaig a fer una broma fàcil i clavar-me amb els seu físic o volum.

Aquesta tia el que necessita és una lobotomia.

la faldilla de les infemeres

Ahir vaig escoltar una notícia al noticiari: el TSJ d'Andalusia ha dit que que una clínica de no sé a on obligue a les infermeres a portar faldilla no és sexista. Jo pense, no que va, és més que sexista! és supersexista! A més, si la porten un poquet curteta, millor, així formarà part del tractament dels malalts. Vamos, que així de pas que s'animen un poc. Jo dic: i els homes infermers també? Nooo, els homes no.

Evidentment, portar faldilla no és sexisme, sí que ho és obligar a les dones a portar-la.

Aniversari de la Constitució

Estic un poc farta del tal aniversari, 30 anys soportant el sexisme més vergonyós a les pàgines de la gran norma de la nació. Que si canvien la Corona, que si no cal, que què passarà si obrim el meló, que si no l'obrim...Damunt hem de soportar a gent congratulant-se de la CE que no va menejar ni un dit per la democràcia en aquest país...per a tirar a còrrer...

Dia 1 de desembre Dia del Sufragi Universal

Mentre unes valentes es deixaven la pell perquè les dones poguerem exercir el dret a vot, altres es maten per operar-se tot, el pit, el cul, etc... La vertadera llibertat la fa estimar-se i adaptar-se com a dona, en lloc de maltractar-se el cos. I si aquestes xiques utilitzaren el cap...?

Ex dona maltractada

Si tornes a pegar-me et convertiràs en estàtua de sal,

si em tornes a insultar la llengua se te caurà a trossos...

Au, a vore si t'atrevixes!



Una dona cansada de que la maltracten

25 de novembre de 2.008

Cada volta que un home colpeja una dona, és menys persona i més animal...

Si utilitza la força, sembla un os.

Si ho fa amb paraules atacant l'autoestima, una alimanya.

Si fa burla, em recorda a un mico i

si li talla les ales, un animal depredador.

Si la mata, és l'escorpí...

Cada vegada que un home maltracta una dona, és menys persona , més animal...

25-XI -2.008

LA TIERRA DE OZ

Com no dedicar unes paraules a Austràlia si tinc allí la meïtat de la meua família i als meus nebots que són els més bonicos del món.

Austràlia és un continent en el sentit estricte de la paraula, és un altre món. Cal anar , cal vore com és viu allí, com son els australians i sobretot, cal vore els seus paisatges naturals. ..

19 de novembre de 1933

Si estem de enhorabona, fa 75 anys que les dones votem. Va ser eixa data.

En venen al cap idees contradictòries...

L'anunci d'una discoteca que anuncia el sorteig d'una operació de pit entre els assistents em desbarata. Es possible? Sembla que des dels organismes oficials volen evitar-ho. A la gent, però sobretot a algunes dones, els sembla bé.

M'enrecorde d'aquelles heroines del segle XIX: les sufragistes.

Mare meua si alçaren el cap!

I van 37...

I van 37...

La maleteta plena de projectes per fer...
La bona compayia i les bones amistats...
La salut que no acompanya, alguna que altra preocupació...
La mare a l'altra punta del món...
Aguantant el tiró ...però un any més al planeta terra.

Un any sense Laura

LAURA

Laberint, lacónica, laica, latent, lava, lavanda, legal, liana, libadora, lila, literal, locomotora, locuaz, lôgica, lúcida, lúdica, lunar...

gener 2008

L'oncle Ignaci

L'oncle Ignasi va nàixer a Villena. Cap al 1912 creguem, no estem segur, l'àvia no recorda o no vol recordar.

Ignasi era llaure, no va tenir temps de tenir ni dona ni fills. Apenes si va aprendre a escriure, vivia al camp. A l'edat que li tocava, va anar a servir, com deien abans.

Mala sort, esclatà la Guerra, Civil diuen, i el van movilitzar. L'avia no sap no se'n recorda, no vol recordar, massa patiment. Primer el seu promés, després el seu germà, ja no van tornar.

Diuen que va morir a l' Ebre com tants altres, com un més...Eixos que no son ni números, aquells que no s'han molestat en contar.

L'àvia no es que se li òbriga la ferida, és que no l'ha pogut tancar. I es morirà als 94 anys, sense respostes, sense haver-lo pogut vetlar...

Jo et recorde oncle, i lluite pel record del teu nom, no oblide la teua vida sesgada, per tantes coses que t'han negat...

A la memòria de Ignacio Hernàndez Amoròs, de malnom "el ruso".

Isis, la vida i la mort.

Isis (en grec, en egipci Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a Egipte Antic. És una divinitat de la vida, mort i renaixement, així com una de l'Ennèada. Més tard, adquiria la deessa Sopdet.

Originalment, era una deessa de la reialesa (el seu jeroglífic inclou la paraula per a "tron"). Posterior encara (durant el període de dominació grega), era la deessa patrona dels mariners.
Era una companya propera d' Arensnuphis.

Isis era filla de Nut, deessa del cel, i Seb, déu de terra. Es va casar amb Osiris, el seu germà i pare del seu fill Horus. Osiris fou assassinat per Seth però va reconstruir el seu cos (sent associada amb l'inframon i el culte funerari) i s'impregnà amb el seu cos i donà naixement a Horus a Khemnis, un aiguamoll. A més a més d'Horus, Isis era la mare de Min (en altres versions, eren amants). Juntament amb la seva germana Nephthys es poden veure en els costats dels taüts en forma humana, protegint els morts. Les germanes també tenien poders màgics.

Isis ajudà al seu marit, assassinat per Seth, a tornar a la vida i fer-se càrrec del domini de la terra dels morts.

Isis és simbolitzada sovint per una vaca, o també pel cap d'una vaca o amb cap humà i banyes (il·lustrant una connexió amb Hathor. En l'art, se la representava amb el seu fill, Horus, una corona i un voltor, i a vegades amb a vol d'estels damunt el cos d'Osiris. A vegades Isis s'identificava com la deessa d'escorpins Serq o Selk.
El culte d'Isis aconseguí gran prominència al món hel·lenistic durant els últims segles fins que fou prohibit finalment pels cristians al segle sisè. Malgrat la popularitat de creixement del culte del misteri Isis, es creu que els misteris d'Isis eren no del tot benvinguts per les classes dirigents a Roma. El princeps Augustus consideraven aquests ritus de natura "pornogràfica" i capaços de destruir la fibra moral romana. Per això, no es sorprenent que part del programa de reconstrucció d'Augustus després de la caiguda de la República Romana fos un intent d'infondre vida nova als déus vells de Roma. Tàcit escriu que després de l'assassinat del Cèsar per part de Julius, s'havia decretat un temple en honor a Isis en un moment de debilitat; Augustus el suspengué, i intentà fer tornar els romans als déus romans que s'associaven amb l'estat. Finalment, l'emperador Romà Gaius abandonà les reticencies cap a cultes orientals, i va ser en el seu regnat que el festival Isiac s'establí a Roma. Segons Josephus, el mateix Gaius portava vestimenta femenina i participava en els misteris i Isis adquiria en l'edat hel·lenística un "nou rang com a deessa principal del mediterrani."

Les perspectives romanes sobre el culte eren sincrètiques, car en les noves deïtats solien veure-hi simplement aspectes d'altres deïtat familiar. Per a diversos romans Isis només era un aspecte de la romana Cibeles, els rituals orgiàstics del qual feia temps que s'havien establert a Roma.

Un espai propi

Bé fa temps que tinc un espai propi , però no el tenia VIRTUALMENT parlant. Hui l'inaugure, 12 de novembre de 2.008 i promet escriure allò bo i el que no ho és tant. Isis m'acompanyarà, fa temps que siguem companyes de viatge, la vaig conéixer i fins ara...La necessite més que mai.

Bé , benvinguts al Quadern d'Isis. Preparats, ja!