Isis, la vida i la mort.

Isis (en grec, en egipci Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a Egipte Antic. És una divinitat de la vida, mort i renaixement, així com una de l'Ennèada. Més tard, adquiria la deessa Sopdet.

Originalment, era una deessa de la reialesa (el seu jeroglífic inclou la paraula per a "tron"). Posterior encara (durant el període de dominació grega), era la deessa patrona dels mariners.
Era una companya propera d' Arensnuphis.

Isis era filla de Nut, deessa del cel, i Seb, déu de terra. Es va casar amb Osiris, el seu germà i pare del seu fill Horus. Osiris fou assassinat per Seth però va reconstruir el seu cos (sent associada amb l'inframon i el culte funerari) i s'impregnà amb el seu cos i donà naixement a Horus a Khemnis, un aiguamoll. A més a més d'Horus, Isis era la mare de Min (en altres versions, eren amants). Juntament amb la seva germana Nephthys es poden veure en els costats dels taüts en forma humana, protegint els morts. Les germanes també tenien poders màgics.

Isis ajudà al seu marit, assassinat per Seth, a tornar a la vida i fer-se càrrec del domini de la terra dels morts.

Isis és simbolitzada sovint per una vaca, o també pel cap d'una vaca o amb cap humà i banyes (il·lustrant una connexió amb Hathor. En l'art, se la representava amb el seu fill, Horus, una corona i un voltor, i a vegades amb a vol d'estels damunt el cos d'Osiris. A vegades Isis s'identificava com la deessa d'escorpins Serq o Selk.
El culte d'Isis aconseguí gran prominència al món hel·lenistic durant els últims segles fins que fou prohibit finalment pels cristians al segle sisè. Malgrat la popularitat de creixement del culte del misteri Isis, es creu que els misteris d'Isis eren no del tot benvinguts per les classes dirigents a Roma. El princeps Augustus consideraven aquests ritus de natura "pornogràfica" i capaços de destruir la fibra moral romana. Per això, no es sorprenent que part del programa de reconstrucció d'Augustus després de la caiguda de la República Romana fos un intent d'infondre vida nova als déus vells de Roma. Tàcit escriu que després de l'assassinat del Cèsar per part de Julius, s'havia decretat un temple en honor a Isis en un moment de debilitat; Augustus el suspengué, i intentà fer tornar els romans als déus romans que s'associaven amb l'estat. Finalment, l'emperador Romà Gaius abandonà les reticencies cap a cultes orientals, i va ser en el seu regnat que el festival Isiac s'establí a Roma. Segons Josephus, el mateix Gaius portava vestimenta femenina i participava en els misteris i Isis adquiria en l'edat hel·lenística un "nou rang com a deessa principal del mediterrani."

Les perspectives romanes sobre el culte eren sincrètiques, car en les noves deïtats solien veure-hi simplement aspectes d'altres deïtat familiar. Per a diversos romans Isis només era un aspecte de la romana Cibeles, els rituals orgiàstics del qual feia temps que s'havien establert a Roma.