L'oncle Ignasi va nàixer a Villena. Cap al 1912 creguem, no estem segur, l'àvia no recorda o no vol recordar.
Ignasi era llaure, no va tenir temps de tenir ni dona ni fills. Apenes si va aprendre a escriure, vivia al camp. A l'edat que li tocava, va anar a servir, com deien abans.
Mala sort, esclatà la Guerra, Civil diuen, i el van movilitzar. L'avia no sap no se'n recorda, no vol recordar, massa patiment. Primer el seu promés, després el seu germà, ja no van tornar.
Diuen que va morir a l' Ebre com tants altres, com un més...Eixos que no son ni números, aquells que no s'han molestat en contar.
L'àvia no es que se li òbriga la ferida, és que no l'ha pogut tancar. I es morirà als 94 anys, sense respostes, sense haver-lo pogut vetlar...
Jo et recorde oncle, i lluite pel record del teu nom, no oblide la teua vida sesgada, per tantes coses que t'han negat...
A la memòria de Ignacio Hernàndez Amoròs, de malnom "el ruso".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada